Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

ocupar

1 v. tr.
Establir-se en un lloc.
reocupar, tornar a ocupar.
habitar (→) (una casa), ocupar-la.
establir-se (en un lloc)
poblar (un territori)
agafar, ocupar cert espai. La catifa agafa tota la sala. L'aigua agafa mig safareig.

2 Fig. → exercir.

3 Emprar algú en una feina: → aplaçar.

4 (ocupar-se pron.)
curar-se. No em vull curar més dels vostres afers.
empatxar-se. No t'empatxis dels afers d'altri.
portar entre mans (un afer, etc.)
no deixar de la mà (un afer, una feina), no deixar d'ocupar-se'n.
tocar moltes tecles (fig.), ocupar-se de molts assumptes al mateix temps.
intervenir (→)
entendre (v. intr.). Nos no entenem sinó dels regiments que... a profit dels nostres regnes convenen (Pere IV, Crònica).
ennavegar-se o engolfar-se (en negocis, en la política, en recerques, etc.)
entretenir-se (en una cosa)
aplicar-se
fotesejar o fotisquejar, ocupar-se en feines d'escassa importància.
Cp. feinejar, treballar, absorbir-se (→).
Ant. Deixar dormir un negoci: no ocupar-se'n.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions